|
|
Fes click per a ampliar el cartell Tornar a la pàgina del concert
Amb la col·laboració de:
|
Leoš Janáček - La petita guineu astuta (suite) per María Zuazu Si bé és cert que resultaria complicar classificar a Janáček dins de la música hongaresa pel fet d’ésser txec (Hukvaldy, Moràvia, 1854; Ostrava, 1928) la seva sensibilitat musical l’apropa més als companys que té aquesta nit que als seus compatriotes Dvórak o Smetana. Mentre la música composta a la Bohèmia de principis del segle XX mirava a la tradició alemanya o al folklore austríac, Janáček es va interessar per la tradició morava, molt pròxima a la hongaresa i fent-ho, a més a més, d’una manera molt similar a la de Bartók i Kodály: recopilant, editant i utilitzant-ho a les seves creacions La petita guineu astuta és una raresa operística que tracta d’una faula desenfadada protagonitzada per animals, molt allunyada dels densos drames que caracteritzen les aproximacions del seu autor al gènere. Composta entre 1921 i 1923, mentre vivia un apassionat amor senil, es basa em una sèrie de vinyetes d’un diari de Brno i té com a heroïna a aquesta astuta guineu del títol. La suite orquestral la va crear el director txec Václav Talich a partir de fragments de l’òpera, tot i que només narra la primera part de la història, final de la qual no detallaré però la guineu mor al final. En el primer moviment, el guardaboscs s’adorm mentre una llagosta i un grill juguen, als que se’ls uneix una granota i un mosquit. La granota, espantada per una petita guineu, desperta al guardaboscs que captura a la protagonista, fent entristir a la libèl·lula. A la segona part és la guineu qui dorm, podem escoltar com somnia en ser una bella jove i també com arriba la seva captura quan mata ambr cueltat a unes gallines. Tot i que dramàticament pugui semblar senzilla, entesa com a reflexió sobre la naturalesa i allò humà tracta de la llibertat i la seva privació, sobre allò natural i la seva inhibició. La música ens mostra el que succeiria a l’escena, mitjançant una sèrie de gestos musicals descriptius i rapsòdics o bé es llança al lirisme desaforat en el que l’autor considera una celebració de la naturalesa, de la vida: “Escolta als ocells cantant, em fascinen les manifestacions de ritme en els milions de formes diferents en el món de llum, colors i formes, i la meva música roman jove a través del contacte amb l’eternament jove ritme de la natura” Janáček
Ves a: Bartok - Danses populars romaneses |
